Oblidaré els camins petjats
que s'han perdut a l'horitzó.
Darrere d'una bardissa
fonedissa em faré
i devora els prats grisos
oblidaré els somnis.
Vetllaré sons ancestrals
- sense records naixeré.
Gràcies pels dies,
per les hores i els minuts,
pels moments compartits,
pels somnis i esperances.
Per l'aliment de la il·lusió
i pels instants màgics,
eterns en el temps
pels segles dels segles.
Fugen les llums d'estiu
a cavall de les ones,
enllà del mar.
Marxen empeses
per les ventades,
muntant la gropa dels núvols,
aixecant polsegueres
fetes de records
de la tardor que torna.
Fa temps vaig oblidar els poemes, rebregats dins un calaix, com jo ara mateix per dins. Potser és un bon moment per obrir els finestrons. 8 d'agost de 2013