Muntanya russa

Amunt, avall.
M'escolo pels pendents
de la muntanya russa 
de la vida.
M'empeny -és tard!
la por salvatge
de perdre la partida.

6 de juliol del 2010

Decepció

Hauries de saber, quan militant m'ignores,
que lentament em decanto en decepció
i perillo de cristal·litzar en indiferència.

Escrit el 10 de juliol del 2010

La mala hora

 Dedicat a la meva gata Lila, que va morir víctima d'un carcinoma el 17 d'Agost del 2022.

Escrit quan vaig tenir el diagnòstic, el 6 de juliol del 2022

Tinc una gata xica, remenuda,

que un dia em confiaren

per a tenir-ne cura.

És negra, ocre i bruna,

de pèl suau i llarg

i cara rodona com la lluna.

La trumfa del nas la té

negra i arremangada

i a sota, la boqueta

de blanc ben encerclada.

Camina amb gràcil pas

de ballarina, la cua sinuosa

dibuixa l'aire, fina.

Et vas quedar per sempre

i ens vas captivar el cor.

Ara un mal avernay

duu pressagis de mort.

Faré tot el què pugui

per fer-la recular i perque

quan la mala hora arribi,

puguis marxar enllà

amb un farcell de bons records

Dels nostres darrers dies.

Has sigut i seràs sempre molt estimada i seràs sempre recordada.

Sempre al cor, preciosa!

Caçadora de colors

Fa uns anys vaig escriure el vers La Impostora, que parlava d'una realitat crec que comuna a molts humans, la de fingir que estem bé, de cara als altres, encara que potser no sigui així.

Enguany he escrit aquest vers, que parla de la meva passió pels colors i que segueix la forma de La Impostora. La diferència és que aquesta era trista i la Colorista, en canvi, és feliç.

Obra en procés

Jo sóc colorista:

encalço colors

per pintar els somnis,

per fer-los millors.

Amb verds d'esperança,

de mals guaridors;

amb roses ben dolços

per bressar enyors;

amb blaus confiats

per vetllar-te el son;

amb colors daurats

que eixuguin els plors.

Jo sóc colorista,

capturo colors:

te'ls dono de franc,

ho faig de tot cor.

Isabel

Moià, 10-08-2016.

Preludi d'estiu

Al vespre, estenia roba.
L'aire vestia els perfums de l'estiu.
M'acompanyaven alegres orenetes
que voleiaven amb traç viu.

El moment era dolç, esbandia tristeses;
duia records de pau, el dolor feia mins...
Es destenyia el cel, enllà de les muntanyes,
anhel, silenci cor endins.

Juny 2008

Orfebre dels mots

Amb paciència, lentament,
desgranaré paraules.
Notes d'argent en trauré,
com de cordes de guitarra,
amb ressons vellutats
de la meva ànima.

Estiu 2008

Sobtadament retornen

Pablo Picasso, via 

Sobtadament retornen orenetes

i el cel emplenen dels seus xisclets vius.

Al balcó estenc tot prest tendals d'estiu

i al cor rebrollen somnis de poeta.

Moià, 7 de juny de 2015

Sense records naixeré.

Oblidaré els camins petjats
que s'han perdut a l'horitzó.
Darrere d'una bardissa
fonedissa em faré
i devora els prats grisos
oblidaré els somnis.
Vetllaré sons ancestrals
- sense records naixeré.

21 de setembre de 2013.

Gràcies!

Gràcies pels dies,
per les hores i els minuts,
pels moments compartits,
pels somnis i esperances.
Per l'aliment de la il·lusió
i pels instants màgics,
eterns en el temps
pels segles dels segles.

15 de setembre de 2013

Besllums fugaços

Besllums fugaços
de temps enllà.
Dies feliços
que van finar.
Perduts als confins
de la memòria,
clars diamants.

14 de setembre de 2013.