Lluna Nova

Sóc Lluna Nova, si no hi ets

car he perdut la meva llum,

que ets tu.

Recorda, sóc Selene:

tan sols si el Sol em banya 

refulgeixo.

Sense ell,  llangueixo 

a poc a poc i dins les ombres

m’esvaeixo.

30 de setembre del 2008

Espera

Espera tot el dia.
Desgrana hores,
esegons, entre quefers.
Compta els miralls daurats
del sol dansant als arbres;
planen silencis clars,
cavalquen l’aire.
Es torna laxe el temps,
flàccida tarda
-caurà una nit de plom,
durà basarda.

11 d'octubre del 2009

Reis

M'han dut 

els Reis

cristalls

de música

i colors.

Lluen

als llaços

d'una milotxa

noctàmbula,

escampen

somriures ...

Dedicada a en Josep Lluís Abad Bueno, un home bo.

6 de gener del 2010

Calidoscopi

Quan era petita 

sortia la balcó 

i guaitant la mar 

lliscaven les hores. 

Passaven vaixells 

que em feien feliç, 

m'omplia de joia 

l'arc de Sant Martí. 

Si es feia de nit 

lluïen estels 

dansant a les ones 

germanes del cel. 

Quan era petita 

des del meu balcó 

era bell el món

i lliure de por.

7 de setembre del 2008

Lleis del cor

Mon cor segueix 

ses pròpies lleis 

i no s’avé a raó: 

no escolta 

pensaments serens 

i dictador navega 

vers un llunyà horitzó. 

Ell amorosament somnia 

aventurers camins, 

felicitat em dóna 

i tendre m’acarona 

si hi entro ben endins.

Agost del 2002

Absència

Avui, quan m'acotxi,
pot ser que et pensi,
o potser no;
tot depen del meu coratge
i del meu enyor.
Em puny la teva absència.

Octubrre de 2009

Muntanya russa

Amunt, avall.
M'escolo pels pendents
de la muntanya russa 
de la vida.
M'empeny -és tard!
la por salvatge
de perdre la partida.

6 de juliol del 2010

Decepció

Hauries de saber, quan militant m'ignores,
que lentament em decanto en decepció
i perillo de cristal·litzar en indiferència.

Escrit el 10 de juliol del 2010

La mala hora

 Dedicat a la meva gata Lila, que va morir víctima d'un carcinoma el 17 d'Agost del 2022.

Escrit quan vaig tenir el diagnòstic, el 6 de juliol del 2022

Tinc una gata xica, remenuda,

que un dia em confiaren

per a tenir-ne cura.

És negra, ocre i bruna,

de pèl suau i llarg

i cara rodona com la lluna.

La trumfa del nas la té

negra i arremangada

i a sota, la boqueta

de blanc ben encerclada.

Camina amb gràcil pas

de ballarina, la cua sinuosa

dibuixa l'aire, fina.

Et vas quedar per sempre

i ens vas captivar el cor.

Ara un mal avernay

duu pressagis de mort.

Faré tot el què pugui

per fer-la recular i perque

quan la mala hora arribi,

puguis marxar enllà

amb un farcell de bons records

Dels nostres darrers dies.

Has sigut i seràs sempre molt estimada i seràs sempre recordada.

Sempre al cor, preciosa!

Caçadora de colors

Fa uns anys vaig escriure el vers La Impostora, que parlava d'una realitat crec que comuna a molts humans, la de fingir que estem bé, de cara als altres, encara que potser no sigui així.

Enguany he escrit aquest vers, que parla de la meva passió pels colors i que segueix la forma de La Impostora. La diferència és que aquesta era trista i la Colorista, en canvi, és feliç.

Obra en procés

Jo sóc colorista:

encalço colors

per pintar els somnis,

per fer-los millors.

Amb verds d'esperança,

de mals guaridors;

amb roses ben dolços

per bressar enyors;

amb blaus confiats

per vetllar-te el son;

amb colors daurats

que eixuguin els plors.

Jo sóc colorista,

capturo colors:

te'ls dono de franc,

ho faig de tot cor.

Isabel

Moià, 10-08-2016.