Certificat de Primavera

Uns xiscles d'oreneta,
matiners,
m'han dit avui del cert
que s'ha instaurat de nou
la primavera,
que feliçment es clou
un llarg hivern de fred.

Moià, 26 d'abril del 2009

Brindis

Un dia começà a morir,
en agonia lenta.
Els esculls dels fets 

i la distància
van fer el seu treball.
Però restà una petita flama,
alimentada del què fou.

Pel què fou, un dia,
per l'amistat sincera,
per cabassos d'amor
de carn i ossos,
pels sentiments tangibles.
Pels bons moments perduts,
pel què mai ja no serà.
pel què queda.

Fins que mori.

2013

Aigua ploguda al meu desert.

Aigua ploguda al meu desert,
que el torna verd
i hi desvetlla un oasi:
fas florir el cactus més esquerp,
li treus la flor més bella,
el setembre més dolç,
el somriure més gran.
Encara que trepitgi
el pedregar més àrid
no em sagnaran els peus:
ets estel i m'acompanyes.
Tu m'enlaires, em fas llum,
em fas lleugera, em dones ales,
em tornes foc i flama.

Cercle

Com més et sé més em plaus,
com més em plaus més et vull,
com més et vull més t'estimo,
com més t'estimo més et sé,
com més et sé més em plaus.

Si diuen que hem de morir

Si diuen que hem de morir
pren-me, amor,
tant com vulguis.

Si el món un jorn ha de finir
fes-me eterna,
tant com puguis.

Fes-t’hi amb mi, si em fas teva.
fem-nos-hi
tant com ens plagui.

Estimem-nos, amor meu!
Fem-nos eterns
l’un amb l’altre.

2008

(c)-Isabel de Yzaguirre, 2011.

Selene lluny del Sol

Selene lluny del Sol
esdevé erma,
poua la pena al cor
de nits eternes.

21 de febrer de 2011

Amor deslliurat de la follia

Ja no veuré la teva imatge en cloure els ulls,
ni tindré la teva companyia:
dels lligams de l'amor em deslliuro,
abandono per sempre la follia.

Abandono per sempre la follia,
ja no et veuré dormint al meu costat.
Sola al llit, reposaré en pau
fins que em desvetllarà un nou dia.

Amor covard

Oh ,tu, covard que estimar tems!
Esculls les cendres del què un dia fou
i a un amor ple renuncies.
Rauràs orfe, un jorn, 
d'allò que avui menystens
i enyoraràs la resta dels teus dies.

Amor fugaç

He esborrat els records,
home fugaç que un jorn,
rellotge en mà, vingueres.
El temps escatimat i l'ànsia als ulls
em deien el fracàs,
i encara hi eres.
I vaig saber que potser mai
no tornaries.
I la memòria he esbandit
perquè, com ombra breu,
t'allunyis dels meu dies.

Amor pres pel desig

Voldria que amb delectança
el teu cos cerqués el meu,
sentir-te a prop,
palpant la teva mà
amagatalls secrets
que jo et mostraria,
esgarrifances a la pell,
l'alè fugint-me mentre tu i jo
ens nuem, tu em prens
i jo em faig teva.