Al vespre, estenia roba.
L'aire vestia els perfums de l'estiu.
M'acompanyaven alegres orenetes
que voleiaven amb traç viu.
El moment era dolç, esbandia tristeses;
duia records de pau, el dolor feia mins...
Es destenyia el cel, enllà de les muntanyes,
anhel, silenci cor endins.
Juny 2008