dimecres, 10 d’agost de 2016

Caçadora de colors

Fa uns anys vaig escriure el vers La Impostora, que parlava d'una realitat crec que comuna a molts humans, la de fingir que estem bé, de cara als altres, encara que potser no sigui així.

Enguany he escrit aquest vers, que parla de la meva passió pels colors i que segueix la forma de La Impostora. La diferència és que aquesta era trista i la Colorista, en canvi, és feliç.


Obra en procés

Jo sóc colorista:
encalço colors
per pintar els somnis,
per fer-los millors.

Amb verds d'esperança,
de mals guaridors;
amb roses ben dolços
per bressar enyors;
amb blaus confiats
per vetllar-te el son;
amb colors daurats
que eixuguin els plors.

Jo sóc colorista,
capturo colors:
te'ls dono de franc,
ho faig de tot cor.

Isabel



Moià, 10-08-2016.

diumenge, 3 de juliol de 2016

Preludi d'estiu

Al vespre, estenia roba.
L'aire vestia els perfums de l'estiu.
M'acompanyaven alegres orenetes
que voleiaven amb traç viu.

El moment era dolç, esbandia tristeses;
duia records de pau, el dolor feia mins...
Es destenyia el cel, enllà de les muntanyes,
anhel, silenci cor endins.

Juny 2008

Orfebre dels mots

Amb paciència, lentament,
desgranaré paraules.
Notes d'argent en trauré,
com de cordes de guitarra,
amb ressons vellutats
de la meva ànima.

Estiu 2008