Amor deslliurat de la follia

Ja no veuré la teva imatge en cloure els ulls,
ni tindré la teva companyia:
dels lligams de l'amor em deslliuro,
abandono per sempre la follia.

Abandono per sempre la follia,
ja no et veuré dormint al meu costat.
Sola al llit, reposaré en pau
fins que em desvetllarà un nou dia.

Amor covard

Oh ,tu, covard que estimar tems!
Esculls les cendres del què un dia fou
i a un amor ple renuncies.
Rauràs orfe, un jorn, 
d'allò que avui menystens
i enyoraràs la resta dels teus dies.

Amor fugaç

He esborrat els records,
home fugaç que un jorn,
rellotge en mà, vingueres.
El temps escatimat i l'ànsia als ulls
em deien el fracàs,
i encara hi eres.
I vaig saber que potser mai
no tornaries.
I la memòria he esbandit
perquè, com ombra breu,
t'allunyis dels meu dies.

Amor pres pel desig

Voldria que amb delectança
el teu cos cerqués el meu,
sentir-te a prop,
palpant la teva mà
amagatalls secrets
que jo et mostraria,
esgarrifances a la pell,
l'alè fugint-me mentre tu i jo
ens nuem, tu em prens
i jo em faig teva.

Amor esquiu

Entre ma consciència i nos,

no puc fingir que no us estimo.

Gelosa sóc de vos si em manqueu

encara que el pensament esquiu us dicti.

Malgrat el nostre sigui un amor adormit,

succeeix que es desvetlla

quan sent que en feu oblit.

Amor que defalleix

La pena la fa prima, prima

com un full de paper,

transparent com cel•lofana,

lleu com les ales del vent.

Si no és pels qui l'estimen

que la prenen fortament

enlaire s'envolaria

com una boirina lleu.

Que la fa minsa la pena,

que sense amor defalleix.

Amor que espera

Fa una vida que espera

el temps del seu amor.

Es consumeix com una brasa,

a poc a poc.

Tem que el seu terme fineixi,

que rebregat mori el caliu.

Ella es pregunta si vindrà

mentre el seu cor encara sigui viu.

23 d'Agost del 2008

Viatjant d'amor

Jo sóc viatjant

i et duc un tresor,

si ho vols et regalo

un tros del meu cor.

Si el vols tot sencer

això ja té un preu:

que m'estimis prou,

que jo et dono el meu.

Viatjanta sóc,

duc bocins d'amor...

25 de juliol def 2008

La impostora

Jo sóc la impostora que escriu il·lusions:

del no res de l'aire dibuixo nous mons.

Me'ls faig a la mida que m'és convenient,

desgrano rondalles que conto a la gent.

Invento la vida que voldria ser

per vendre'n postals a fora al carrer.

Amago misèries al fons del meu cor,

oblido batalles, oculto dolors...

Jo sóc la impostora que conta il·lusions

per fer creure als altres que viu instal·lada

al millor dels mons.