Enyorances

En els silencis
em prenen enyorances
-en les absències,
en els ressons del temps.
Arran de pell
les teves mans em manquen
traçant tendres senders
Els llavis desficiosos,
amarats l’un de l’altre,
nuades pel desig les ànimes,
profundament t’enyoro.

3 de juliol del 2009