Bombolles de sabó
sota un llençol blanc
que a tall de tendal
voleia al balcó.
Davant, Sant Martí
ple de cases blanques;
llunyà l'horitzó
besat de mar blava.
Somnis irisats
fets amb got i canya,
si fan un esclat
ens neix la rialla.
I al Mediterrani
els vaixells que el salpen.
Si era de nit,
llumenetes blanques
alegres parpellegen
i el goig ens bressava
-records d'infantesa
tramats de tendresa...
4 d'octubre del 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada