L'habitant de l'oasi
roman molt allunyada de la mar,
aquesta mar de la qual li n'arriben
tan sols ressons llunyans,
El va-i vé de les ones,
els sons d'escuma, les sentors de sal
concediran un temps de pau
a la dona del desert,
a l'hora en què el sol cau rere les dunes
i tiba el mantell de la nit estelada
sobre el mar de sorra.
Inspirada en un escrit del juliol de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada