Oasi, mar, desert.

L'habitant de l'oasi

roman molt allunyada de la mar,

aquesta mar de la qual li n'arriben

tan sols ressons llunyans,

El va-i vé de les ones,

els sons d'escuma, les sentors de sal

concediran un temps de pau

a la dona del desert,

a l'hora en què el sol cau rere les dunes

i tiba el mantell de la nit estelada

sobre el mar de sorra.

Inspirada en un escrit del juliol de 2008

Lleis del cor

Mon cor segueix 

ses pròpies lleis 

i no s’avé a raó: 

no escolta 

pensaments serens 

i dictador navega 

vers un llunyà horitzó. 

Ell amorosament somnia 

aventurers camins, 

felicitat em dóna 

i tendre m’acarona 

si hi entro ben endins.

Agost del 2002

Illa humil

Si mai trobo una illa humil
al llarg de la meva ruta
que m'ofereixi el seu port,
el vaixell hi ancoraria.

Si un aixopluc hi trobava
que al cel s'obri i a la mar,
hi faré la meva estada,
del camí reposaria.

Si com un arbre podia
fermar-hi les meves arrels,
hi fruïré els meus dies.

De nit guaitaré els estels,
que ells sempre em seran guia
i llumeners pels meus anhels

Recalar

Vinc cansada de combatre
contra tots els elements
i reposar em plauria
a recer de freds i vents.
Tancar els ulls i cloure els llavis
i adormir els pensaments,
respirar ben compassada
sobre un llit de miraments,
on lluna i estels em bresséssin
amb músiques siderals
i dolors m'apaivaguéssin
mentre el son em van vetllant.
I al defora quedarien
tempestes i temporals
i el meu nou dia em duria
un bell sol als finestrals.
Feu-me un jaç de cel i somnis,
que a port em cal recalar...

23 de novembre del 2008

Retorn a casa

Deixaré de lluitar 

contra Gegants i Cíclops,
mai més enfilaré muntanyes a

ltes com l'Everest.
Davant del foc, de l'aire, 

aigua i terra ho reconec:
que el meu cos, baldat, 

ja no pot més.
Després d'un llarg viatge 

fins a llunyans confins
per mars desconegudes, 

 per apartats camins;
i de conèixer gents 

i cales i vells ports,
aurores boreals, 

deserts abrusadors...
D'aventures claudico:
me'n torno al meu terròs,
que em cal pau i silenci,
que m'abelleix repòs.

Octubre del 2008

Mar de solitud

Sóc un vaixell que ha embarrancat
en un mar gran de solitud.
La meva veu no té ressons
ni cap al nord ni vers el sud.

Al brau silenci m’he avesat:
tan sols el trenquen tempestes
que esmicolen el mirall
en mils ones feréstegues.

Vaig i vinc als seus embats
i els seus corrents m’arrosseguen
vers les Illes dels Desigs
on el que em manca em corseca.

Segueixo mirant enllà
i examino els horitzons
tot cercant-hi terra ferma
que no esdevingui miratge,
que hi pogués ancorar jo.

2008

Fars

Tinc un amic:
dansant va i ve com les onades.
Ara s'amaga, ara el veig;
m'esforço a entendre'l endebades.
Alguns ressons me'n va duent l'oratge
i del seu far estant cançons melodioses
sovint me'n fan esment.
Entre ell i jo, un pont llarguíssim
d'espills d'aigua
dansant va i ve eternament.

Capitana i grumet

Sóc capitana i sóc grumet:
el meu vaixell el meno jo.
Sobre els grans mars traço camins
-del meu destí sóc el senyor.
Trio horitzons per somniar
i del meu lloc estant contemplo albades.
I mal que em sacsegin ventades
sempre hi haurà algun far
que el rumb al jorn em mostri.
Així que amunt, capitana!
No deixis la mar ser-te tirana...

2008

Font