Sóc capitana i sóc grumet:
el meu vaixell el meno jo.
Sobre els grans mars traço camins
-del meu destí sóc el senyor.
Trio horitzons per somniar
i del meu lloc estant contemplo albades.
I mal que em sacsegin ventades
sempre hi haurà algun far
que el rumb al jorn em mostri.
Així que amunt, capitana!
No deixis la mar ser-te tirana...
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada