Ja no veuré la teva imatge en cloure els ulls,
ni tindré la teva companyia:
dels lligams de l'amor em deslliuro,
abandono per sempre la follia.
Abandono per sempre la follia,
ja no et veuré dormint al meu costat.
Sola al llit, reposaré en pau
fins que em desvetllarà un nou dia.
deu n'hi do...
ResponEliminamolta passió i poca correspondència amorosa..
però la passió, l'instint, no sempre va lligat amb l'estima :(
salut
Hola, Joan:
ResponEliminaaquest poema és de fa uns dos anys i correspon a un moment concret de presa de decisió personal i deslliurament. Aquest estiu vaig estar fent endreça i em vaig quedar aquí.
Gràcies per deixar comentari i benvingut!