dilluns, 5 de juliol de 2010

Amor fugaç

He esborrat els records,
home fugaç que un jorn,
rellotge en mà, vingueres.
El temps escatimat i l'ànsia als ulls
em deien el fracàs
i encara hi eres.
I vaig saber que potser mai
no tornaries.
I la memòria he esbandit
perquè com ombra breu
t'allunyis dels meu dies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada