He esborrat els records,
home fugaç que un jorn,
rellotge en mà, vingueres.
El temps escatimat i l'ànsia als ulls
em deien el fracàs,
i encara hi eres.
I vaig saber que potser mai
no tornaries.
I la memòria he esbandit
perquè, com ombra breu,
t'allunyis dels meu dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada