diumenge, 17 d’abril de 2011

Aigua ploguda al meu desert.

Ets aigua ploguda al meu desert
que el torna verd
i hi desvetlla un oasi:
fas florir el cactus més esquerp,
li treus la flor més bella,
el setembre més dolç,
el somriure més gran.
Encara que trepitgi
el pedregar més àrid
no em sagnaran els peus:
ets estel i m'acompanyes.
Tu m'enlaires,
em fas llum,
em fas lleugera,
em dones ales,
em tornes foc.
Saps una cosa?
T'estimo!

Cercle d'amor

Com més et conec més m'agrades,
com més m'agrades més et desitjo,
com més et desitjo més t'estimo,
com més t'estimo més et conec,
com més et conec més m'agrades....

Si diuen que hem de morir

Si diuen que hem de morir
pren-me, amor,
tant com vulguis.

Si el món un jorn ha de finir
fes-me eterna,
tant com puguis.

Fes-t’hi amb mi, si em fas teva.
fem-nos-hi
tant com ens plagui.

Estimem-nos, amor meu!
Fem-nos eterns
l’un amb l’altre.

2008


Arbres a contrallum, camí de Les Pastes, Moià,març 2011

dilluns, 21 de febrer de 2011