pren-me, amor,
tant com vulguis.
Si el món un jorn ha de finir
fes-me eterna,
tant com puguis.
Fes-t’hi amb mi, si em fas teva.
fem-nos-hi
tant com ens plagui.
Estimem-nos, amor meu!
Fem-nos eterns
l’un amb l’altre.
2008
(c)-Isabel de Yzaguirre, 2011.
M'agraden molt els textos en què l'amor i la mort queden lligats, em remeten a la poesia medieval que ho expressava així: la llum i la foscor es donen la mà. Crec que has escrit un poema d'amor intemporal.
ResponEliminaMoltes gràcies, Lluís: el teu comentari m'honora!
EliminaAmor i mort, mort i vida, llum i foscor... No vaig pensar tant, però sí que la idea de la mort m'empeny a viure tot el què es pugui, sempre que es pugui, ja que la tenim sempre a sobre, com l'espasa de Damocles.