diumenge, 17 d’abril de 2011

Si diuen que hem de morir

Si diuen que hem de morir
pren-me, amor,
tant com vulguis.

Si el món un jorn ha de finir
fes-me eterna,
tant com puguis.

Fes-t’hi amb mi, si em fas teva.
fem-nos-hi
tant com ens plagui.

Estimem-nos, amor meu!
Fem-nos eterns
l’un amb l’altre.

2008


Arbres a contrallum, camí de Les Pastes, Moià,març 2011

2 comentaris:

  1. M'agraden molt els textos en què l'amor i la mort queden lligats, em remeten a la poesia medieval que ho expressava així: la llum i la foscor es donen la mà. Crec que has escrit un poema d'amor intemporal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Lluís: el teu comentari m'honora!
      Amor i mort, mort i vida, llum i foscor... No vaig pensar tant, però sí que la idea de la mort m'empeny a viure tot el què es pugui, sempre que es pugui, ja que la tenim sempre a sobre, com l'espasa de Damocles.

      Elimina