diumenge, 17 d’abril de 2011

Aigua ploguda al meu desert.

Ets aigua ploguda al meu desert
que el torna verd
i hi desvetlla un oasi:
fas florir el cactus més esquerp,
li treus la flor més bella,
el setembre més dolç,
el somriure més gran.
Encara que trepitgi
el pedregar més àrid
no em sagnaran els peus:
ets estel i m'acompanyes.
Tu m'enlaires,
em fas llum,
em fas lleugera,
em dones ales,
em tornes foc.
Saps una cosa?
T'estimo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada