Dedicat a la meva gata Lila, que va morir víctima d'un carcinoma el 17 d'Agost del 2022.
Escrit quan vaig tenir el diagnòstic, el 6 de juliol del 2022
Tinc una gata xica, remenuda,
que un dia em confiaren
per a tenir-ne cura.
És negra, ocre i bruna,
de pèl suau i llarg
i cara rodona com la lluna.
La trumfa del nas la té
negra i arremangada
i a sota, la boqueta
de blanc ben encerclada.
Camina amb gràcil pas
de ballarina, la cua sinuosa
dibuixa l'aire, fina.
Et vas quedar per sempre
i ens vas captivar el cor.
Ara un mal avernay
duu pressagis de mort.
Faré tot el què pugui
per fer-la recular i perque
quan la mala hora arribi,
puguis marxar enllà
amb un farcell de bons records
Dels nostres darrers dies.
Has sigut i seràs sempre molt estimada i seràs sempre recordada.
Sempre al cor, preciosa!
Quanta tendresa i quant d'amor en aquest poema, els mateixos que li has donat a la Lila tot el temps que ha estat amb tu. Una abraçada, Isabel ❤️
ResponEliminaGràcies, visitant anònim, segurament conegut, o coneguda. No sé per què, Blogger no em deixa contestar com jo mateixa... Agraïda, Isabel.
ResponElimina