Fa temps vaig oblidar els poemes, rebregats dins un calaix, com jo ara mateix per dins. Potser és un bon moment per obrir els finestrons. 8 d'agost de 2013
Sempre (o gairebé sempre) és bon moment per a obrir finestrons. Hi ha un contrast entre aquests textos i la faceta colorista, però de vegades és lògic que busquem la bellesa i la bondat quan per dins ens sentim cansats i tristos.
Aquí hi ha altres coses, Lluís. Per això fins ara havia tingut aquest blog desindexat, però acabo d'indenxar-lo. Forma part del procés d'obrir finestrons. Gràcies per la visita!
Sempre (o gairebé sempre) és bon moment per a obrir finestrons.
ResponEliminaHi ha un contrast entre aquests textos i la faceta colorista, però de vegades és lògic que busquem la bellesa i la bondat quan per dins ens sentim cansats i tristos.
Aquí hi ha altres coses, Lluís. Per això fins ara havia tingut aquest blog desindexat, però acabo d'indenxar-lo. Forma part del procés d'obrir finestrons. Gràcies per la visita!
ResponElimina