- Hola, fill, ja esmorzes?
- Sí, mama.
- Molt bé, així m'agrada!
- Saps què, mama?
Que tu viuràs mil anys.
I jo també, perquè ho he desitjat.
- Caram, fill!
Millor amb salut,
que si no... no val la pena!
Juliol del 2010
El meu blog de poesia... Si vols llegir per col·leccions, pitja les etiquetes.
Temps arraulit als dits.
El vent li endreça els cabells.
Els pensaments, deixondits
27 de gener del 2010
En els silencis
em prenen enyorances
-en les absències,
en els ressons del temps.
Arran de pell
les teves mans em manquen
traçant tendres senders
Els llavis desficiosos,
amarats l’un de l’altre,
nuades pel desig les ànimes,
profundament t’enyoro.
3 de juliol del 2009