Amor deslliurat de la follia

Ja no veuré la teva imatge en cloure els ulls,
ni tindré la teva companyia:
dels lligams de l'amor em deslliuro,
abandono per sempre la follia.

Abandono per sempre la follia,
ja no et veuré dormint al meu costat.
Sola al llit, reposaré en pau
fins que em desvetllarà un nou dia.

Amor covard

Oh ,tu, covard que estimar tems!
Esculls les cendres del què un dia fou
i a un amor ple renuncies.
Rauràs orfe, un jorn, 
d'allò que avui menystens
i enyoraràs la resta dels teus dies.

Amor fugaç

He esborrat els records,
home fugaç que un jorn,
rellotge en mà, vingueres.
El temps escatimat i l'ànsia als ulls
em deien el fracàs,
i encara hi eres.
I vaig saber que potser mai
no tornaries.
I la memòria he esbandit
perquè, com ombra breu,
t'allunyis dels meu dies.

Amor pres pel desig

Voldria que amb delectança
el teu cos cerqués el meu,
sentir-te a prop,
palpant la teva mà
amagatalls secrets
que jo et mostraria,
esgarrifances a la pell,
l'alè fugint-me mentre tu i jo
ens nuem, tu em prens
i jo em faig teva.

Amor esquiu

Entre ma consciència i nos,

no puc fingir que no us estimo.

Gelosa sóc de vos si em manqueu

encara que el pensament esquiu us dicti.

Malgrat el nostre sigui un amor adormit,

succeeix que es desvetlla

quan sent que en feu oblit.

Amor que defalleix

La pena la fa prima, prima

com un full de paper,

transparent com cel•lofana,

lleu com les ales del vent.

Si no és pels qui l'estimen

que la prenen fortament

enlaire s'envolaria

com una boirina lleu.

Que la fa minsa la pena,

que sense amor defalleix.

Amor que espera

Fa una vida que espera

el temps del seu amor.

Es consumeix com una brasa,

a poc a poc.

Tem que el seu terme fineixi,

que rebregat mori el caliu.

Ella es pregunta si vindrà

mentre el seu cor encara sigui viu.

23 d'Agost del 2008

Viatjant d'amor

Jo sóc viatjant

i et duc un tresor,

si ho vols et regalo

un tros del meu cor.

Si el vols tot sencer

això ja té un preu:

que m'estimis prou,

que jo et dono el meu.

Viatjanta sóc,

duc bocins d'amor...

25 de juliol def 2008

La impostora

Jo sóc la impostora que escriu il·lusions:

del no res de l'aire dibuixo nous mons.

Me'ls faig a la mida que m'és convenient,

desgrano rondalles que conto a la gent.

Invento la vida que voldria ser

per vendre'n postals a fora al carrer.

Amago misèries al fons del meu cor,

oblido batalles, oculto dolors...

Jo sóc la impostora que conta il·lusions

per fer creure als altres que viu instal·lada

al millor dels mons.

Illa humil

Si mai trobo una illa humil
al llarg de la meva ruta
que m'ofereixi el seu port,
el vaixell hi ancoraria.

Si un aixopluc hi trobava
que al cel s'obri i a la mar,
hi faré la meva estada,
del camí reposaria.

Si com un arbre podia
fermar-hi les meves arrels,
hi fruïré els meus dies.

De nit guaitaré els estels,
que ells sempre em seran guia
i llumeners pels meus anhels

Recalar

Vinc cansada de combatre
contra tots els elements
i reposar em plauria
a recer de freds i vents.
Tancar els ulls i cloure els llavis
i adormir els pensaments,
respirar ben compassada
sobre un llit de miraments,
on lluna i estels em bresséssin
amb músiques siderals
i dolors m'apaivaguéssin
mentre el son em van vetllant.
I al defora quedarien
tempestes i temporals
i el meu nou dia em duria
un bell sol als finestrals.
Feu-me un jaç de cel i somnis,
que a port em cal recalar...

23 de novembre del 2008

Retorn a casa

Deixaré de lluitar 

contra Gegants i Cíclops,
mai més enfilaré muntanyes a

ltes com l'Everest.
Davant del foc, de l'aire, 

aigua i terra ho reconec:
que el meu cos, baldat, 

ja no pot més.
Després d'un llarg viatge 

fins a llunyans confins
per mars desconegudes, 

 per apartats camins;
i de conèixer gents 

i cales i vells ports,
aurores boreals, 

deserts abrusadors...
D'aventures claudico:
me'n torno al meu terròs,
que em cal pau i silenci,
que m'abelleix repòs.

Octubre del 2008

Mar de solitud

Sóc un vaixell que ha embarrancat
en un mar gran de solitud.
La meva veu no té ressons
ni cap al nord ni vers el sud.

Al brau silenci m’he avesat:
tan sols el trenquen tempestes
que esmicolen el mirall
en mils ones feréstegues.

Vaig i vinc als seus embats
i els seus corrents m’arrosseguen
vers les Illes dels Desigs
on el que em manca em corseca.

Segueixo mirant enllà
i examino els horitzons
tot cercant-hi terra ferma
que no esdevingui miratge,
que hi pogués ancorar jo.

2008

Fars

Tinc un amic:
dansant va i ve com les onades.
Ara s'amaga, ara el veig;
m'esforço a entendre'l endebades.
Alguns ressons me'n va duent l'oratge
i del seu far estant cançons melodioses
sovint me'n fan esment.
Entre ell i jo, un pont llarguíssim
d'espills d'aigua
dansant va i ve eternament.

Capitana i grumet

Sóc capitana i sóc grumet:
el meu vaixell el meno jo.
Sobre els grans mars traço camins
-del meu destí sóc el senyor.
Trio horitzons per somniar
i del meu lloc estant contemplo albades.
I mal que em sacsegin ventades
sempre hi haurà algun far
que el rumb al jorn em mostri.
Així que amunt, capitana!
No deixis la mar ser-te tirana...

2008

Font

Obertura

Besllums és el meu espai per publicar-hi els meus poemes, més bons o més dolents. 
No tinc cap  pretensió, però m'estimo els meus poemes: crec que es mereixen un lloc propi.