Desig

- Hola, fill, ja esmorzes?

- Sí, mama.

- Molt bé, així m'agrada!

- Saps què, mama?

Que tu viuràs mil anys.

I jo també, perquè ho he desitjat.

- Caram, fill!

Millor amb salut,

que si no... no val la pena!

Juliol del 2010

Nota...

Mama, t'estimo molt! 

Estic estudiant, 

em vénen bons records 

de quan era petit, 

quan jugava amb tu. 

Llàstima que ara 

no ho poguem fer! 

Mama, t'estimo, 

i tu?"

Agost del 2010

Oasi, mar, desert.

L'habitant de l'oasi

roman molt allunyada de la mar,

aquesta mar de la qual li n'arriben

tan sols ressons llunyans,

El va-i vé de les ones,

els sons d'escuma, les sentors de sal

concediran un temps de pau

a la dona del desert,

a l'hora en què el sol cau rere les dunes

i tiba el mantell de la nit estelada

sobre el mar de sorra.

Inspirada en un escrit del juliol de 2008

Neptú

Neptú m'esllangueix el Sol,

el cobreix tot amb boirines,

m'immergeix en la foscor

i m'escolo fent tentines. 

Lentament dessagna el cor, 

l'ànima em fa xixines.

Sento perdut el Nord

i l'esperit el tinc orb

d'una pau que no endevina.

Lluna, posa-hi claror,

del camí sigue'm padrina!

Conjunció Neptú-Sol del meu març 2022

Astres

Miro devers els astres,

els sotjo seguint camins

que em menin a les respostes

que cerco i no trobo dins.

Juliol del 2022

Vent...

Temps arraulit als dits.
El vent li endreça els cabells.
Els pensaments, deixondits

27 de gener del 2010

Enyorances

En els silencis
em prenen enyorances
-en les absències,
en els ressons del temps.
Arran de pell
les teves mans em manquen
traçant tendres senders
Els llavis desficiosos,
amarats l’un de l’altre,
nuades pel desig les ànimes,
profundament t’enyoro.

3 de juliol del 2009

Sant Jordi

Feliç Sant Jordi 

curull d'amor. 

Roses galanes 

ixen dels cors 

-duen paraules 

de vells amors. 

Rojos robins 

devessen sols.

23 d'abril del 2009

Fill meu

Ulls dolços 

que trapelles guaiten, 

somriure de pirata 

i pantalons trencats; 

batalles a l'aire 

amb espasa de fusta, 

somnis de dibuix 

en un full esquinçat... 

Llavis petoners 

que la galta em besen 

i grans abraçades 

 que ben lluny 

 les tristors adrecen!

9 d'octubre del 2008

Estiu a ciutat

Bombolles de sabó 

sota un llençol blanc 

que a tall de tendal 

voleia al balcó. 

Davant, Sant Martí 

ple de cases blanques; 

llunyà l'horitzó 

besat de mar blava. 

Somnis irisats 

fets amb got i canya, 

si fan un esclat 

ens neix la rialla. 

I al Mediterrani 

els vaixells que el salpen. 

Si era de nit, 

llumenetes blanques 

alegres parpellegen 

i el goig ens bressava 

-records d'infantesa 

tramats de tendresa...

4 d'octubre del 2008

Enyor

T'enyoro si no et sé.
Pàl·lida llum trencada:
se m'esblaima l'ànima.

7 de febrer del 2009

Lluna Nova

Sóc Lluna Nova, si no hi ets

car he perdut la meva llum,

que ets tu.

Recorda, sóc Selene:

tan sols si el Sol em banya 

refulgeixo.

Sense ell,  llangueixo 

a poc a poc i dins les ombres

m’esvaeixo.

30 de setembre del 2008

Espera

Espera tot el dia.
Desgrana hores,
esegons, entre quefers.
Compta els miralls daurats
del sol dansant als arbres;
planen silencis clars,
cavalquen l’aire.
Es torna laxe el temps,
flàccida tarda
-caurà una nit de plom,
durà basarda.

11 d'octubre del 2009

Reis

M'han dut 

els Reis

cristalls

de música

i colors.

Lluen

als llaços

d'una milotxa

noctàmbula,

escampen

somriures ...

Dedicada a en Josep Lluís Abad Bueno, un home bo.

6 de gener del 2010

Calidoscopi

Quan era petita 

sortia la balcó 

i guaitant la mar 

lliscaven les hores. 

Passaven vaixells 

que em feien feliç, 

m'omplia de joia 

l'arc de Sant Martí. 

Si es feia de nit 

lluïen estels 

dansant a les ones 

germanes del cel. 

Quan era petita 

des del meu balcó 

era bell el món

i lliure de por.

7 de setembre del 2008

Lleis del cor

Mon cor segueix 

ses pròpies lleis 

i no s’avé a raó: 

no escolta 

pensaments serens 

i dictador navega 

vers un llunyà horitzó. 

Ell amorosament somnia 

aventurers camins, 

felicitat em dóna 

i tendre m’acarona 

si hi entro ben endins.

Agost del 2002

Absència

Avui, quan m'acotxi,
pot ser que et pensi,
o potser no;
tot depen del meu coratge
i del meu enyor.
Em puny la teva absència.

Octubrre de 2009

Muntanya russa

Amunt, avall.
M'escolo pels pendents
de la muntanya russa 
de la vida.
M'empeny -és tard!
la por salvatge
de perdre la partida.

6 de juliol del 2010

Decepció

Hauries de saber, quan militant m'ignores,
que lentament em decanto en decepció
i perillo de cristal·litzar en indiferència.

Escrit el 10 de juliol del 2010

La mala hora

 Dedicat a la meva gata Lila, que va morir víctima d'un carcinoma el 17 d'Agost del 2022.

Escrit quan vaig tenir el diagnòstic, el 6 de juliol del 2022

Tinc una gata xica, remenuda,

que un dia em confiaren

per a tenir-ne cura.

És negra, ocre i bruna,

de pèl suau i llarg

i cara rodona com la lluna.

La trumfa del nas la té

negra i arremangada

i a sota, la boqueta

de blanc ben encerclada.

Camina amb gràcil pas

de ballarina, la cua sinuosa

dibuixa l'aire, fina.

Et vas quedar per sempre

i ens vas captivar el cor.

Ara un mal avernay

duu pressagis de mort.

Faré tot el què pugui

per fer-la recular i perque

quan la mala hora arribi,

puguis marxar enllà

amb un farcell de bons records

Dels nostres darrers dies.

Has sigut i seràs sempre molt estimada i seràs sempre recordada.

Sempre al cor, preciosa!