S'escolen els millors dies
de l'estiu barranc avall
i els núvols deixen
un vel de melangia:
tot té un final.
28 d'agost de 2013
dijous, 29 d’agost del 2013
dimecres, 28 d’agost del 2013
Fugen les llums d'estiu
Fugen les llums d'estiu
a cavall de les ones,
enllà del mar.
Marxen empeses
per les ventades,
muntant la gropa dels núvols,
aixecant polsegueres
fetes de records
de la tardor que torna.
27-08-2013
a cavall de les ones,
enllà del mar.
Marxen empeses
per les ventades,
muntant la gropa dels núvols,
aixecant polsegueres
fetes de records
de la tardor que torna.
27-08-2013
diumenge, 25 d’agost del 2013
divendres, 9 d’agost del 2013
dijous, 8 d’agost del 2013
Finestrons
Fa temps vaig oblidar els poemes,
rebregats dins un calaix,
com jo ara mateix per dins.
Potser és un bon moment
per obrir els finestrons.
8 d'agost de 2013
rebregats dins un calaix,
com jo ara mateix per dins.
Potser és un bon moment
per obrir els finestrons.
8 d'agost de 2013
diumenge, 14 d’abril del 2013
Certificat de Primavera
Uns xiscles d'oreneta,
matiners,
m'han dit avui del cert
que s'ha instaurat de nou
la primavera,
que feliçment es clou
un llarg hivern de fred.
Moià, 26 d'abril del 2009
diumenge, 9 de desembre del 2012
Brindis
Un dia começà a morir,
en agonia lenta.
Els esculls dels fets
en agonia lenta.
Els esculls dels fets
i la distància
van fer el seu treball.
Però restà una petita flama,
alimentada del què fou.
Pel què fou, un dia,
per l'amistat sincera,
per cabassos d'amor
de carn i ossos,
pels sentiments tangibles.
Pels bons moments perduts,
pel què mai ja no serà.
pel què queda.
van fer el seu treball.
Però restà una petita flama,
alimentada del què fou.
Pel què fou, un dia,
per l'amistat sincera,
per cabassos d'amor
de carn i ossos,
pels sentiments tangibles.
Pels bons moments perduts,
pel què mai ja no serà.
pel què queda.
Fins que mori.
2013
2013
diumenge, 17 d’abril del 2011
Aigua ploguda al meu desert.
Aigua ploguda al meu desert,
que el torna verd
i hi desvetlla un oasi:
fas florir el cactus més esquerp,
li treus la flor més bella,
el setembre més dolç,
el somriure més gran.
Encara que trepitgi
el pedregar més àrid
no em sagnaran els peus:
ets estel i m'acompanyes.
Tu m'enlaires, em fas llum,
em fas lleugera, em dones ales,
em tornes foc i flama.
que el torna verd
i hi desvetlla un oasi:
fas florir el cactus més esquerp,
li treus la flor més bella,
el setembre més dolç,
el somriure més gran.
Encara que trepitgi
el pedregar més àrid
no em sagnaran els peus:
ets estel i m'acompanyes.
Tu m'enlaires, em fas llum,
em fas lleugera, em dones ales,
em tornes foc i flama.
Cercle
Com més et sé més em plaus,
com més em plaus més et vull,
com més et vull més t'estimo,
com més t'estimo més et sé,
com més et sé més em plaus.
com més em plaus més et vull,
com més et vull més t'estimo,
com més t'estimo més et sé,
com més et sé més em plaus.
Si diuen que hem de morir
Si diuen que hem de morir
pren-me, amor,
tant com vulguis.
Si el món un jorn ha de finir
fes-me eterna,
tant com puguis.
Fes-t’hi amb mi, si em fas teva.
fem-nos-hi
tant com ens plagui.
Estimem-nos, amor meu!
Fem-nos eterns
l’un amb l’altre.
2008
pren-me, amor,
tant com vulguis.
Si el món un jorn ha de finir
fes-me eterna,
tant com puguis.
Fes-t’hi amb mi, si em fas teva.
fem-nos-hi
tant com ens plagui.
Estimem-nos, amor meu!
Fem-nos eterns
l’un amb l’altre.
2008
(c)-Isabel de Yzaguirre, 2011.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





